Galetes sorpresa!!

Molt bon dia gent!!

Avui m’he aixecat amb bon peu, nosé si recordeu però us vaig dir que aquesta recepta participaria a un concurs via internet…. però he fet tard, ja que l’havia de presentar abans del 30 d’Agost… oooh….bé, no passa res!! un altre mes serà!. 

  Aquesta és la caixeta de galetes que he  personalitzat jo mateixa amb les     famoses tires  adhesives “washi tape” ara están de moda, són  molt fàcils de servir i  si pel que sigui no us  agrada a on l’a heu  posat es torna a desenganxar, i no queda marca.  Em sembla que están fetes amb paper d’arrós. A qualsevol papereria segur que en trobeu.                         
                                                                                                                                
i aquí les Galetes sorpresa!!
Com us les havieu imaginat? de vainilla? decoardes amb glaça o amb xocolata? 
Són galetes de vainilla amb un interior de té Matcha:
us agraden?, a mí m’encanten, quan les tastes notes un toc avainillat de dolçor i el mateix temps quan les vas mastegant notes un punt amarg del 
té matcha. Bonissimes!!
i ja arriba la recepta que és creació meva, 
vui dir la mescla del té i la vainilla, perquè la base de la massa l’he triat del llibre: Play.

   Galetes de Té Matcha i Vainilla: 

(jo he utilitzat la meitat de la fórmula per fer la massa ja que sinò em sortien mil i una galetes) :) 

Per a la base de la massa per fer galetes necessitarem:

• 250g  mantega pomada (tova)
• 150g sucre llustre tamitzat (també se li diu sucre glaç, pot ser de pot i ha d’estar passat pel sedàs)
• 1 unitat d’ou (es pot afegir pasteuritzat)
• 450g farina T45 tamitzada (és una farina de + bona qualitat, no té tanta pellofa)
• quantitat suficient de sal (per resaltar el gust) i aroma.
• 1 unitat de clara una mica batuda (per pintar)

*Punts importants abans de començar la preparació: Jo, he fet servir un aroma fresc, li he posat la pulpa de 1/2 baina de vainilla i també uns 5 g de té matcha (però no a tota la massa!!) i la preparació l’he fet manual, sense màquina.

Posem el sucre + mantega en un bol i mesclem bé. a part posem l’ou en un gotet i remenem una mica, li afegim un pessic de sal. Anem incorporant a poc a poc l’ou a la massa fins que estigui ben mesclat. S’ha de posar molt leeeentament l’ou perquè sinò es destria (se separa). Després hi poso la pulpa de la baina i mesclem (es veurán uns granets negres.)

Posem la farina i mesclem fins a obtenir una massa homogènia,. Separem la meitat de la massa, i en una li afegim els 5 g de té matcha en pols. Mesclem.

Amb la massa que porta té matcha, formem un xurro no molt gruixut. Congelem. L’altre massa l’ estirem amb el corró entre dos “tapetes” de teflón d’1cm de gruix i de la mateixa allargada que el xurro (no afegiu + farina perquè la galeta quedaría massa terrossa), Congelem una estona.

En un got posem la clara una mica batuda i quan ja están les masses una mica + dures pintem amb un pinzell la part de damunt de la massa blanca i enganxem a damunt el xurro , cobrim amb la massa blanca en compte, perquè es pot trencar. apretem i rodolem fins que s’enganxin les 2 masses. Congelem.

Pre- calentem el forn a 180ºC .

Quan els rotllos estásn congelats, els deixem en el marbre de la cuina perquè agafin una mica de temperatura. Amb una fusta a sota fem talls de 0’5cm de gruix. (si les galetes es deformen, deixem un altre cop el congelador, fins que no es deformin amb la manipulació)

Les galetes abans de ficar en el forn han d’estar una mica congelades, així no es deformaran amb la calor. (Depén del forn tarden + o – en fer-se)

Espero que us hagin agradat les Galetes de té matcha i vainilla, si teniu algún dubte, estic aquí per ajudar-vos i si alguna cosa no ha quedat clara també, que de vegades em costa explicar-me, jejeje :P . Ah!! i si no us surten a la 1ª us sortiran a la segona….. i sinò em feu un encàrrec que us les deixaré a bon preu.

Petoneeeeeeeeets i fins un altre llaminers!!

Alba Colominas Barberà - Alba Kandé - Les postres de l’Alba. 2013

dos mil tretze

us desitjo un BON ANY 2013 

CIGARRETS DE TRUFA

Demà començo les vacances d'estiu, que tinc un mes sencer!! que bé!!! i com que estic tant contenta  doncs havia pensat de posar una recepta de pastes de te (galetes) que us les podeu menjar soles, amb llet, te, gelat... el que vulgueu vosaltres!
Un bloc tant dolç com és el meu i que encara no hagi afegit cap recepta pròpia, ja toca no?

Aquí us la deixo, si teniu alguna pregunta me la feu i bones Vacances d'Estiu per qui les pugui fer!! i Salud!

CIGARRETS DE TRUFA

Per fer la trufa necessitarem:

- 190cl llet fresca

- 400g cobertura* de xocolata 60% 

Posar la llet en una casserola a foc lent, mentres partim la cobertura de xocolata a trossets i la posem en un bol de vidre que posarem al microones a la posició 1, fluix. (hem d'anar mirant cada dos per tres perquè es pot cremar molt fàcilment), quan la xocolata s'hagi desfet s'hi afegeix la llet calenta (no cal bullir-la) i es va remenant amb una espàtula a poc a poc fins que vagi agafant cos (veureu que quedarà una crema espessa) i amb film de plàstic es tapa tocant la crema que no quedi aire, reservem a la nevera.

Per fer els cigarrets necessitarem:

- 175g mantega pomada*

- 325g sucre llustre*

- 210g clares

- 200g farina fluixa* (per repostería)

- q/s* baina de vainilla* i sal

Pre- calentem al forn a 180º.

Posem la mantega pomada amb el sucre llustre i remenem amb l'espàtula, a poc a poc anem afegint les clares i remenem, després posem la farina passada pel sedàs, per últim el pessic de sal i la polpa de la baina de vainilla, remenem  i reservem.

La crema la posem dins la màniga de plàstic (d'usar i tirar, millor). A la safata de forn que prèviament l'haurem untat amb oli o haurem posat un silpat*, farem punts grans d'uns 3cm de diàmetre cada un i ben separats entre ells perquè dins del forn amb la calor s'escampen.

Posem al forn.

Quan veiem que el seu voltant està agafant color,

 aleshores treus la safata i amb l'ajuda d'un llapis de fusta i amb el dit agafes una galeta i la cargoles en compte de no cremar-te i de que no es trenqui, apretes i la treus del llapis, i vas fent fins que acabis totes les galetes de la llauna (s'ha d'anar ràpid perquè sinó la galeta s'endureix i no es pot cargolar!!)

Quan estan freds els cigarrets s'omplen amb la trufa negra que haurem preparat el principi, (s'hi està dura es remena una mica amb l'espàtula fins a donar-li calor).

Posem els cigarrets de trufa en una safata o plat i servim:

*Totes les paraules amb un asterisc surten en l'apartat Diccionari dolç i allà explico més detalladament el seu significat.

Espero que us hagi agradat i que vagi de gust.

POMETES DOLCES

Avui participo en l'acte homenatge de la catosfera a l'Any de la Paraula Viva que es commemora el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La paraula que he apadrina't és: 

                                                      LLAMINERA 

i perquè aquesta paraula? 

Quan penso en ella recordo un llibre molt especial que em va regalar la meva tieta Montse quan vaig fer els 13 anys. (Quin any!!) -Les Fangstigoses receptes de Roald Dahl-

Quina passada de llibre de receptes!! xulíssimes! espectaculars! imaginatives! i sobretot sobretot molt llamineres, ummmmh. Em divertia fent receptes a casa amb la Lídia (ma germana gran) i ens ho passàvem d'allò més bé, els meus pares també ho feien ja que ells eren els conillets díndies, je je !!

 

En aquests moments tinc 28 anys, sóc pastissera i bombonera, potser gràcies a tenir el llibre entre les meves mans vaig començar a pensar en el món de les llaminadures i per això avui us vull presentar a tots els lectors  i lectores del APARAULA'M una recepta molt fàcil d'aquest llibre: 

POMES CARAMEL·LITZADES 

de Charlie i la Fàbrica de xocolata:

Per a 4 personetes.

Materials i Ingredients:
buidador rodó de pomes, escuradents, cassó petit, un bol de 20 cm de diàmetre amb aigua i glaçons.
(S'han de preparar a l'últim moment perquè passada una hora es posen a <<plorar>>.)
4 pomes, mitja cullerada d'aigua, 100g de sucre morè, 25g de mantega.

1    Agafeu tres pomes i feu-ne tantes boletes com sigui possible utilitzant el buidador. Cada boleta hauria de conservar part d ela pell de la poma.
2    Punxeu cada boleta de poma, a través de la pell, amb un escuradents.
3    Poseu tots els ingredients al cassó i escalfeu-los una mica, remenant de tant en tant. S'apuja el foc fins que la barreja agafi un color marró intens. Apagueu el foc i espereu fins que el caramel deixi de fer bombolles.
4    Traieu el bol d'aigua gelada de la nevera. Treballant tan de pressa com sigui possible, suqueu les boletes de poma, d'una en una, dins el caramel. Doneu-los uns quants tombs fins que quedin ben cobertes i poseu-les immediatament dins el bol d'aigua gelada durant mig minut.
5    Claveu les boletes de poma caramel·litzada a la poma que heu reservat i serviu-ho.

DONO LES GRÀCIES A LA MEVA TIETA PER AQUEST REGAL TANT MERAVELLÓS QUE EM VA FER ELS MEUS 13 ANYS.

T'estimo Montse..

Alba Colominas Barberà (la llaminera)

VIURE

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre el blanco y los puntos sobre las íes a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quién no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no pregunta de un asunto que desconoce o no responde cuando le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.

Pablo Neruda

LA MONA DE PASQUA

Avui he celebrat a casa dels meus pares el dia de la Pasqua, han vingut també els meus tiets i dos cosins. Tots som ja grans, bueno l'Alex és l'únic que encara és un nen. Hi ha famílies que quan els fills es fan grans ja no celebren res i crec que és una llàstima, jo he tingut la sort de que encara amb 28 anys que tinc celebri la Mona, és una tradició encara que per nosaltres no sigui religiosa.
Aquests ultims anys porto jo el pastís, però no el compro, m'el faig a la cuina de casa meva!!, aquest any he fet un pa de pessic farcit de melmelada d'albercoc i gerds amb crema de mantega de 2 colors (xocolata i vainilla), decorat amb ametlla llaminada torrada i rosetons de mantega.
TXATXAAAAN:

També he fet una mona de xocolata en el treball i 4 ous decorats que els he fet a casa també:

M'agradaria explicar algunes coses sobre la Pasqua....a veure....

• Antigament les Mones no estaven fetes de pa de pessic, sinò de pa i portaven ous però no de xocolata sinò ous durs, això ho sabieu??
• La paraula Mona ve de monus que en arab significa "regal" o "obsequi".
• Les primeres Mones es van fer a cases de camp.
• El primer ou de xocolata es va fer el 1875 a la fabrica Cadbury amb un motlle de ferro i el 1890 va aconsegueir fer 20 tipus d'ous diferents. Més tard s'exten a altres països aquesta costum.

(extret del llibre Chocolate oro líquido, Anselmo J. García Curado. editorial: Zendrera Zariquiey)

Aquí us deixo alguns enllaços de fotos d'Ous de pasqua i figures de professionals com:
1. Abraham Balaguer
2. Enric Rovira
3. Bomboneria Pons
4. David Pallas

si voleu saber més sobre la Pasqua, clica

Espero que hagiu passat una BONA PASQUA 2012!!

XOCO - ACTUALITAT

 DULCYPAS Nº 398. (REVISTA TÉCNICO PROFESSIONAL DE PASTELERÍA, CONFITERÍA E INDUSTRIAS AFINES.

Dejen en paz el chocolate

De un tiempo a esta parte vemos que el chocolate, un verdadero regalo de los dioses como cuenta la leyenda azteca, es continuamente ultrajado. Se han empeñado en utilizarlo como loción para masajes, como perfume, como ungüento terapéutico como material pictórico, e incluso hay quien defiende las ventajas de bañarse en él. Se le han atribuido propiedades contra el envejecimiento, contra el cáncer, contra el estrés y contra el decaimiento, contra la inapetencia sexual y hasta contra la caries. Un producto milagro.

En este contexto los medios de comunicación generalistas contribuyen a extender la estupidez. Cuanto más friki es el uso que se le da al chocolate, más cobertura informativa recibe.

Otros rebajan su pureza y su nobleza añadiéndole grasas vegetales baratas, lo que no deja de ser una adulteración por mucho que la ley permita.

Frente a masajistas, curanderos, frikis, aprovechados y maltratadores del chocolate, hay professionales que dignifican diariamente este producto con un trabajo honesto, respetuoso y encaminado a deleitar paladares y a provocar sensaciones gustativas únicas. Són chocolateros y pasteleros que con sus creaciones han conseguido la máxima categoría gastronómica para el chocolate.

Mientras tanto se multiplican las anécdotas, las leyendas urbanas y las curiosidades. " No le de chocolate a su perro porque podría causarle la muerte" afirma un supuesto estudio científico. No creemos que haya nadie tan estúpido como para dar choclate a su perro. O quizÁ si.

Ja fa 2 anys...

 26 anys he estat junt amb ella

 Una dona molt bona, valenta,

 Sàvia i bella.

 Recordo la seva particular olor

 Una dolça frescor,

 Els seus ulls verds

 Com el dels gatets,                                             

 La suavitat de la pell

 I la geló de les seves mans.

 Quan l’anava a visitar casi sempre vestia

 Una de les moltes bates que tenia.

 Dinàvem macarrons

 Que els feia molt bons!

 De postres prunes i alguns bombons.

 Jugàvem sempre a les cartes

 El famós “Remigio”

 Ella era la que guanyava

 I això sense fer trampes.

 Em fa por poder-la oblidar

 Jo sempre la vull recordar!!

 26 anys he estat junt amb ella

 La meva iaia Isabel,

 Molt bona, valenta, sàvia i bella.

Per a tú Iaia, amb molt de carinyo

T'estimaré sempre.

      Alba Colominas Barberà. Nadal 2011.

GALETES DANESES

Hola a tots/es!
Fa un mes em vaig apuntar el repte d'intercanvi de receptes de Film&Food, i em van posar en contacte amb una noia que té aquest blog: Horno de Su. Jo li vaig passar una recepta d'unes galetes de coco que s'anomenen escarpats i ella m'ha enviat aquesta recepta que us posaré a continuació.
Espero que us agradi ja que és molt senzilla de fer i és molt bona.

Galetes Daneses (del coleccionable del País de cuina de Països):

- 165g mantega
- 110g sucre
- 1 ou
- 50g d'ametlla en pols
- 250g de Farina Fluixa (per rebosteria)
- mitja baina de vainilla

Posar la mantega pomada amb el sucre, barrejar-hi l'ou una mica deixatat i remenar continuament fins que quedi una massa homogènia. La baina la obres pel mig i li treus la polpa amb un ganivet, la poses dins la massa, a continuació afegim l'ametlla en pols i la farina passada per un sedàs (així no quedarà grumolls)
Tapem amb film i deixem 30m reposar dins la nevera.
...
Formar boletes de la mateixa mida cada una i aixafar amb la mà:

Posar-ho a la safata de forn que abans haurem espolvorejat una mica de farina. Fornegem en el forn que haurem pre calentat a 200ºC uns 7- 10 minuts. Les galetes han de quedar de color ros.

                                  AQUÍ LES TENIU LLESTES PER SERVIR I MENJAR!!!
                                                                   BON PROFIT!


*Si no enteneu alguna paraula busqueu-la el Diccionari dolç que tinc en aquest blog*

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar,

del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,

de les teves coses parlem, i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;

a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,

una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

(Miquel Martí i Pol)



Miquel Martí i Pol amb la seva dona



"La paraula ha anat guanyant en exactitud; el poeta, en seguretat i concisió. Però això a costa de treball, de treballar, cada dia, la lletra, la paraula, el vers. L'edifici ha anat bastint-se a poc a poc, enmig de la indiferència dels uns i del somriure de superioritat dels altres. En definitiva, però, el poeta ha bastit l'edifici que s'ha proposat bastir, no cap altre; i ho ha fet amb uns materials senzills, coneixent en cada moment el propis límits, però també la forca dels qui, tossudament, s'expressen, des d'una situació vital i social en què no els és donat i on tot s'ha d'aconseguir pam a pam, victòria a victoria. I ara finalment, l'obra del poeta resisteix ja el pas del temps i esdevé solida en la seva senzillesa."

(Agustí Pons. Avui, 18 de març de 1979)