GALETES DANESES

Hola a tots/es!
Fa un mes em vaig apuntar el repte d'intercanvi de receptes de Film&Food, i em van posar en contacte amb una noia que té aquest blog: Horno de Su. Jo li vaig passar una recepta d'unes galetes de coco que s'anomenen escarpats i ella m'ha enviat aquesta recepta que us posaré a continuació.
Espero que us agradi ja que és molt senzilla de fer i és molt bona.

Galetes Daneses (del coleccionable del País de cuina de Països):

- 165g mantega
- 110g sucre
- 1 ou
- 50g d'ametlla en pols
- 250g de Farina Fluixa (per rebosteria)
- mitja baina de vainilla

Posar la mantega pomada amb el sucre, barrejar-hi l'ou una mica deixatat i remenar continuament fins que quedi una massa homogènia. La baina la obres pel mig i li treus la polpa amb un ganivet, la poses dins la massa, a continuació afegim l'ametlla en pols i la farina passada per un sedàs (així no quedarà grumolls)
Tapem amb film i deixem 30m reposar dins la nevera.
...
Formar boletes de la mateixa mida cada una i aixafar amb la mà:

Posar-ho a la safata de forn que abans haurem espolvorejat una mica de farina. Fornegem en el forn que haurem pre calentat a 200ºC uns 7- 10 minuts. Les galetes han de quedar de color ros.

                                  AQUÍ LES TENIU LLESTES PER SERVIR I MENJAR!!!
                                                                   BON PROFIT!


*Si no enteneu alguna paraula busqueu-la el Diccionari dolç que tinc en aquest blog*

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar,

del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,

de les teves coses parlem, i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;

a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,

una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

(Miquel Martí i Pol)



Miquel Martí i Pol amb la seva dona



"La paraula ha anat guanyant en exactitud; el poeta, en seguretat i concisió. Però això a costa de treball, de treballar, cada dia, la lletra, la paraula, el vers. L'edifici ha anat bastint-se a poc a poc, enmig de la indiferència dels uns i del somriure de superioritat dels altres. En definitiva, però, el poeta ha bastit l'edifici que s'ha proposat bastir, no cap altre; i ho ha fet amb uns materials senzills, coneixent en cada moment el propis límits, però també la forca dels qui, tossudament, s'expressen, des d'una situació vital i social en què no els és donat i on tot s'ha d'aconseguir pam a pam, victòria a victoria. I ara finalment, l'obra del poeta resisteix ja el pas del temps i esdevé solida en la seva senzillesa."

(Agustí Pons. Avui, 18 de març de 1979)