LA MONA DE PASQUA

Avui he celebrat a casa dels meus pares el dia de la Pasqua, han vingut també els meus tiets i dos cosins. Tots som ja grans, bueno l'Alex és l'únic que encara és un nen. Hi ha famílies que quan els fills es fan grans ja no celebren res i crec que és una llàstima, jo he tingut la sort de que encara amb 28 anys que tinc celebri la Mona, és una tradició encara que per nosaltres no sigui religiosa.
Aquests ultims anys porto jo el pastís, però no el compro, m'el faig a la cuina de casa meva!!, aquest any he fet un pa de pessic farcit de melmelada d'albercoc i gerds amb crema de mantega de 2 colors (xocolata i vainilla), decorat amb ametlla llaminada torrada i rosetons de mantega.
TXATXAAAAN:

També he fet una mona de xocolata en el treball i 4 ous decorats que els he fet a casa també:

M'agradaria explicar algunes coses sobre la Pasqua....a veure....

• Antigament les Mones no estaven fetes de pa de pessic, sinò de pa i portaven ous però no de xocolata sinò ous durs, això ho sabieu??
• La paraula Mona ve de monus que en arab significa "regal" o "obsequi".
• Les primeres Mones es van fer a cases de camp.
• El primer ou de xocolata es va fer el 1875 a la fabrica Cadbury amb un motlle de ferro i el 1890 va aconsegueir fer 20 tipus d'ous diferents. Més tard s'exten a altres països aquesta costum.

(extret del llibre Chocolate oro líquido, Anselmo J. García Curado. editorial: Zendrera Zariquiey)

Aquí us deixo alguns enllaços de fotos d'Ous de pasqua i figures de professionals com:
1. Abraham Balaguer
2. Enric Rovira
3. Bomboneria Pons
4. David Pallas

si voleu saber més sobre la Pasqua, clica

Espero que hagiu passat una BONA PASQUA 2012!!

XOCO - ACTUALITAT

 DULCYPAS Nº 398. (REVISTA TÉCNICO PROFESSIONAL DE PASTELERÍA, CONFITERÍA E INDUSTRIAS AFINES.

Dejen en paz el chocolate

De un tiempo a esta parte vemos que el chocolate, un verdadero regalo de los dioses como cuenta la leyenda azteca, es continuamente ultrajado. Se han empeñado en utilizarlo como loción para masajes, como perfume, como ungüento terapéutico como material pictórico, e incluso hay quien defiende las ventajas de bañarse en él. Se le han atribuido propiedades contra el envejecimiento, contra el cáncer, contra el estrés y contra el decaimiento, contra la inapetencia sexual y hasta contra la caries. Un producto milagro.

En este contexto los medios de comunicación generalistas contribuyen a extender la estupidez. Cuanto más friki es el uso que se le da al chocolate, más cobertura informativa recibe.

Otros rebajan su pureza y su nobleza añadiéndole grasas vegetales baratas, lo que no deja de ser una adulteración por mucho que la ley permita.

Frente a masajistas, curanderos, frikis, aprovechados y maltratadores del chocolate, hay professionales que dignifican diariamente este producto con un trabajo honesto, respetuoso y encaminado a deleitar paladares y a provocar sensaciones gustativas únicas. Són chocolateros y pasteleros que con sus creaciones han conseguido la máxima categoría gastronómica para el chocolate.

Mientras tanto se multiplican las anécdotas, las leyendas urbanas y las curiosidades. " No le de chocolate a su perro porque podría causarle la muerte" afirma un supuesto estudio científico. No creemos que haya nadie tan estúpido como para dar choclate a su perro. O quizÁ si.

Ja fa 2 anys...

 26 anys he estat junt amb ella

 Una dona molt bona, valenta,

 Sàvia i bella.

 Recordo la seva particular olor

 Una dolça frescor,

 Els seus ulls verds

 Com el dels gatets,                                             

 La suavitat de la pell

 I la geló de les seves mans.

 Quan l’anava a visitar casi sempre vestia

 Una de les moltes bates que tenia.

 Dinàvem macarrons

 Que els feia molt bons!

 De postres prunes i alguns bombons.

 Jugàvem sempre a les cartes

 El famós “Remigio”

 Ella era la que guanyava

 I això sense fer trampes.

 Em fa por poder-la oblidar

 Jo sempre la vull recordar!!

 26 anys he estat junt amb ella

 La meva iaia Isabel,

 Molt bona, valenta, sàvia i bella.

Per a tú Iaia, amb molt de carinyo

T'estimaré sempre.

      Alba Colominas Barberà. Nadal 2011.

GALETES DANESES

Hola a tots/es!
Fa un mes em vaig apuntar el repte d'intercanvi de receptes de Film&Food, i em van posar en contacte amb una noia que té aquest blog: Horno de Su. Jo li vaig passar una recepta d'unes galetes de coco que s'anomenen escarpats i ella m'ha enviat aquesta recepta que us posaré a continuació.
Espero que us agradi ja que és molt senzilla de fer i és molt bona.

Galetes Daneses (del coleccionable del País de cuina de Països):

- 165g mantega
- 110g sucre
- 1 ou
- 50g d'ametlla en pols
- 250g de Farina Fluixa (per rebosteria)
- mitja baina de vainilla

Posar la mantega pomada amb el sucre, barrejar-hi l'ou una mica deixatat i remenar continuament fins que quedi una massa homogènia. La baina la obres pel mig i li treus la polpa amb un ganivet, la poses dins la massa, a continuació afegim l'ametlla en pols i la farina passada per un sedàs (així no quedarà grumolls)
Tapem amb film i deixem 30m reposar dins la nevera.
...
Formar boletes de la mateixa mida cada una i aixafar amb la mà:

Posar-ho a la safata de forn que abans haurem espolvorejat una mica de farina. Fornegem en el forn que haurem pre calentat a 200ºC uns 7- 10 minuts. Les galetes han de quedar de color ros.

                                  AQUÍ LES TENIU LLESTES PER SERVIR I MENJAR!!!
                                                                   BON PROFIT!


*Si no enteneu alguna paraula busqueu-la el Diccionari dolç que tinc en aquest blog*

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar,

del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,

de les teves coses parlem, i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;

a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,

una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

(Miquel Martí i Pol)



Miquel Martí i Pol amb la seva dona



"La paraula ha anat guanyant en exactitud; el poeta, en seguretat i concisió. Però això a costa de treball, de treballar, cada dia, la lletra, la paraula, el vers. L'edifici ha anat bastint-se a poc a poc, enmig de la indiferència dels uns i del somriure de superioritat dels altres. En definitiva, però, el poeta ha bastit l'edifici que s'ha proposat bastir, no cap altre; i ho ha fet amb uns materials senzills, coneixent en cada moment el propis límits, però també la forca dels qui, tossudament, s'expressen, des d'una situació vital i social en què no els és donat i on tot s'ha d'aconseguir pam a pam, victòria a victoria. I ara finalment, l'obra del poeta resisteix ja el pas del temps i esdevé solida en la seva senzillesa."

(Agustí Pons. Avui, 18 de març de 1979)